El museu del selfie

Si heu estat mai a Estocolm segur que heu visitat el museu dedicat al grup musical ABBA que va causar furor als anys 70 i principis dels 80. El museu està ple de ginys virtuals de forma que pots cantar en un escenari al costat del grup Abba, sortir en un dels seus videoclips o gravar un dels seus temes més coneguts i després tenir-ho de record. Cóm? Quan arribes a casa amb un codi que hi ha a la teva entrada, podràs descarregar-te els arxius de tot el que has fet durant la teva visita.

En el marc dels museus interactius, per dir-ho d’alguna forma, als EUA, a la ciutat de Los Angeles, han obert un museu dedicat al selfie.Selfie

El Museu del Selfie és un museu interactiu que explora la història i el fenomen cultural del selfie, una imatge d’un mateix feta per un mateix, és a dir, una autofoto,  amb arrels des de fa 40.000 anys.

Els visitants poden explorar l’origen del selfie a través de la lent de l’art, la història, la tecnologia i la cultura, mentre prenen unes autèntiques selfies pròpies a les nostres instal·lacions interactives.

El Museu del selfie promet compartir les profunditats i la història  ocultes d’aquest fenomen cultural. Tant si els estimeu o si els odieu, mai tornaràs a mirar un selfie de la mateixa manera. Això és el que promet la web del museu.

Aquest museu pretén també fer-nos reflexionar sobre el narcisisme en el qual vivim immersos i de la nostra sobreexposició  a les xarxes socials. Cal recordar que hi ha hagut morts per fer-se un selfie des dels llocs més inversemblants.

La pregunta que segur que molts us feu és. Calia un museu del selfie? bé, si tenim en compte que es pengen i es comparteixen més de dos milions de selfies a les xarxes socials diàriament, diria que, com a mínim, es bo que un museu ens faci pensar en això i ho reflecteixi.

Anuncis

4 Replies to “El museu del selfie”

  1. Molt interessant aquesta nova aportació.
    D’entrada només se’n plantegen preguntes. Per què l’home tendeix a immortalitzar-se? Què cerca amb això? És una necessitat exposar-se davant els altres?
    Planteges si és necessari un museu del Selfie, si realment et sacseja i et fa replantejar i qüestionar el per què d’aquest comportament, crec que ja val la pena. Si ho mirem des de l’evolució artística, pictòrica, tècnica i tecnològica, també.
    Continuem…

  2. Està curiós, el museu. M’hagués imaginat més que el tema donés per una exposició (estil CCCB) més que per a un museu sencer, però sí han trobat un bon discurs.. A més, no aniran mai curts d’obres!!! 😀

    A mi això del selfie em fascina. No en sóc “usuari” però em fa molta gràcia veure a gent que conec fer-se’n. Jo, de gran, vull ser com ells i tenir aquesta seguretat en mi mateix per fer-me una foto, considerar que quedo decent, i exposar-la a tota la meva gent. Jo, de fet, exposo moltes coses meves de les que em sento més segur, però una foto meva, hehehe, “va a ser que no”… XD

    1. La veritat és que a mi sempre m’ha fet una mica de vergonya això de autoretratar-me, ho trobo ridícul quan veig gent fent-se selfies i ficant morritos davant la càmara. Per mi és com el summum del complexe d’Edip.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s