La meva emprenta digital

 

iurL’emprenta digital és aquell rastre que anem deixant a les xarxes socials. L’emprenta que deixa la nostra identitat digital a Internet. La identitat digital són aquelles característiques que ens identifiquen a la xarxa. Nosaltres proporcionem una sèrie d’informació personal conscientment, però n’hi ha d’altra de la qual no en som tan conscients. Per exemple, si penjo fotos meves de vacances, estic informant a tothom que no sóc a casa. Si fico fotos del meu entorn, de la família, dels amics, estic donant molta informació sobre les meves aficions, sobre qui em rodeja, fins i tot, del meu nivell de vida. I cal pensar que la persona que ho veu en farà la seva pròpia interpretació i la farà fora de context. No cal dir que de les fotos, videos i audios se’n pot fer qualsevol us, ja que qualsevol persona se’ls pot descarregar i compartir.

La meva  emprenta digital no depén només de mi, de tot allò que jo explico i mostro sobre la meva vida privada. No es forma només amb el què jo aporto i publico, sinó què els cercles en els quals estic, les persones que m’envolten, els amics, la família, els companys de feina, el grup de pares de l’escola dels nostres fills, etc, també participen i augmenten el rastre que jo deixo. Les persones comparteixen, etiqueten, diuen i pujen a la xarxa escrits, imatges i vídeos d’altres persones. I així escapa al nostre control tot allò que es publica a Internet sobre nosaltres.

Aquest vídeo forma part d’una campanya d’UNICEF per conscienciar les persones de les conseqüències d’allò que fan públic de la seva vida privada, i, sobre tot, la gent jove a les xarxes socials. Es a dir, de l’emprenta digital que deixen.

No vol dir això que tot sigui dolent, res més lluny de la realitat i sinó que m’ho diguin a mi com a estudiant de la UOC. Internet és un eina que, actualment és imprescindible per treballar, per donar-se a conèixer, com a eina de consulta, també per l’entreteniment, i sobre totes les coses per comunicar-se d’una banda a l’altra del planeta. És només que cal vigilar quines informacions donem de la nostra vida privada. La nostra vida privada ha de continuar sent privada. Allò que fem des de la nostra identitat digital ha de correspondre amb la identitat real per no portar a engany, i és molt important pensar que allò que fem a la xarxa pot tenir conseqüències al món real, com atacs a la nostra imatge i reputació, suplantacions d’identitat, pèrdua de privacitat i el fet que aquestes dades nostres queden a la xarxa per sempre.

Font: http://canaltic.com/internetseguro/manual/3_mi_identidad_digital.html

 

Anuncis

12 Replies to “La meva emprenta digital”

  1. Bon vespre Pilar.
    El primer que m’ha cridat l’atenció del teu blog és que en les entrades, n’hi ha una del març del 2014 i una del març del 2018 (això ja m’ha fet pensar…). La del març del 2018 trobem la teva primera entrada escrita amb un vídeo adjunt. Per cert, molt interessant i oportú!
    Però m’ha “picat la curiositat” i he clicat a l’entrada del març del 2104. Quan hi he entrat, he trobat la mateixa caràtula i el mateix títol que tens en el blog creat el març del 2018 però sense res, només amb ” Aquest blog forma part de l’assignatura Escriptures hipertextuals corresponent al grau d’Humanitats a la UOC”
    Això em porta a deduir que el març del 2014 vas crear aquest blog, però no el vas arribar a “editar”, a fer servir, i ara l’has recuperat.
    És així o estic equivocada?
    Existeix la privacitat a Internet??? El Rastreig i la memòria en aquest “espai cibernètic” és omnipresent!
    Una prova clara de l’emprenta que deixem…

    1. Exacte! l’has encertat. Vaig intentar aquesta assignatura anteriorment, però no hi vaig poder dedicar-li el temps que necessita, i la vaig deixar per més endavant. Vaig esborrar les entrades fetes i només hi vaig deixar la presentació.

  2. Hola Pilar.

    Quina entrada tan interessant! L’empremta digital és un tema que m’interessa especialment. De fet, jo també li he dedicat una entrada a aquest assumpte.

    No coneixia la campanya d’Unicef i em sembla molt reveladora, especialment perquè la infància està exposada a perills de tot tipus, no només perquè no tenen tan desenvolupada la capacitat de destriar si alguna cosa pot ser fiable o no, i caure en estafes, etc. sinó perquè el que comparteixen avui potser pot acabar perjudicant-los en el seu futur acadèmic o laboral, per exemple. Mai se sap.

    La prudència, en aquests casos, sol ser bona consellera.

  3. La veritat és que fa fredat de pensar les implicacions que pot arribar a tenir l’ús de les noves tecnologies en la nostra quotidianetat. Ahir escoltava un escriptor a Rac1 que presentava un llibre sobre les Fake news (crec que el senyor en qüestió es diu Xavier Amorós?) i va dir una gran frase: les accions a internet són virtuals, però les seves conseqüències són reals…

    1. És això exactament. Cal ser conscients de les implicacions de les coses que fem a la xarxa tenen després a la vida real. Cal saber aprofitar els avantatges d’Internet però calculant molt bé les conseqüències.

    2. Quina gran frase!! amb poques paraules defineix exactament l’entramat virtual.
      El fet d’opinar, escriure, penjar fotografíes, compartir dades, gustos etc, davant un mitjà inert, dóna la sensació que “realment” no ho estàs fent, que no et “despulles” ni et poses al descobert. I precisament, passa tot el contrari. Tot el que expresses, opines, penges …. es troba a l’abast de tothom. S’ha acabat la confidencialitat. Et converteixes en una finestra oberta, on tot i tothom hi té accés, quedant totalment desprotegit.

  4. Que interessant!!! És un tema que dóna per molt!

    Per cert, si em permets el comentari constructiu, els colors de fons i de la font de la lletra no fan que sigui massa fàcil de llegir (o al menys a mi se’m veu una mica massa igual, fons i lletra).

    En tot cas, bon blog! Ànims!

    1. Tens raó, però a la plana principal del blog no m’ho permet canviar. Quan fas clic a l’enllaç per llegir l’entrada, la lletra canvia a blanc i llavors es llegeix perfectament. No he aconseguit canviar el color de lletra a la primera plana.

      1. Ostres! Què dius?!?! Quina ràbia fa, això!
        El món de les plantilles de WordPress és un laberint en el que cada cop que m’hi he ficat he perdut moltes tardes per aconseguir canviar detalls mínims! :/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s